image

image

Torner

image

El creixement de Badalona que es va produir durant el primer quart de segle, sobretot amb I’arribada d’emigrants provinents de la zona de Múrcia i d’altres parts de la península, va posar en evidència la necessitat de construir un altre mercat.

El barri del Progrés, que es va convertir en I’eixample d’una ciutat que veia com les fabriques s’anaven instal·lant a I’entorn de la via del ferrocarril, va ser I'escollit per acollir-lo.

L’any 1925 va començar, doncs, a edificar-se el Mercat Torner a I’antiga plaça que duia aquest nom, entre els carrers Alfons XII, Providència, Güell i Ferrer i Torner, que va ser inaugurat I’any següent. Aviat va ser conegut com "la plaça nova".
L’edifici, típic exemple de I’"arquitectura del ferro" que triomfava en aquells anys, va ser projectat per I’arquitecte Josep Fradera i incorporava la novetat d’una cambra frigorífica subterrània d'uns 250 m2. De forma quadrada, té una porta a cadascun dels xamfrans i altres dues laterals.

El mercat es troba integrat al cor del barri del Progrés i dóna cobertura també a bona part del barri del Gorg i al barri del Raval. Aquesta zona va assumir un creixement tranquil i per tant, no s'hi donen grans concentracions edificatóries.

Al voltant del mercat s'hi ha consolidat amb els anys una de les zones comercials més potents de la ciutat després de la del Centre i de ¡'actual de Montigalá. Els carrers Alfons XII i Guifré en són els eixos. S’ha intentat, sense massa èxit, peatonalitzar I’entorn més immediat del mercat. El problema de I’aparcament només s’ha pogut resoldre, en part, amb la instauració d’una zona blava que facilita la rotació dels vehicles.

Comercialment al Mercat Torner hi trobem tot tipus d’activitats. És característica la ubicació de les parades de peix a la zona central del mercat. El mercat conserva encara un nombre elevadíssim de parades exteriors, de caràcter no fixe, que li donen un aire típic, però que alhora poden impossibilitar actuacions en el camp de la neteja, de I’ampliació d'horaris o de la peatonalització. No té ben resolt el tema del tractament de residus; actualment una caixa compactadora al mig de la via pública en fa les funcions, però la perillositat i la poca higiene que genera és evident.
Les obres que s’hi han dut a terme darrerament van en la línia de millora de tres de les portes d’entrada, remodelació de les parades de venda de peix i instal·lació de xarxa contra incendis.