image

image
INSTITUCIONAL

Els nous hàbits de consum, el interès de consolidar certes trames urbanes i la voluntat de mantenir una fórmula de comercial fuertemente arrelada a la nostra ciutat, obliguen actualment a repensar els Mercats Municipals. Aquest tipologia comercial passa actualment per un període clau: o es renova i es posa al dia o difícilment podrà subsistir I'embat de les noves maneres dentendre les relacions comercials a les ciutats.

L'Àrea de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Badalona, de qui depenen els Mercats d’aquesta ciutat, pretén contribuir a aquesta reflexió amb l'aportació de les dades i les propostes que aquest dossier recull. Ho fa sense voluntat de fer un anàlisi exhaustiu de la qüestió, però amb l'ànim d’apuntar idees i tendències que hauran de ser recollides i avalades per aquells qui n'han de ser principals protagonistes: els concessionaris i les associacions de venedors.

És el moment d’obrir el debat sobre els horaris dels mercats, les característiques de les instal·lacions, els serveis complementaris, les ratios n° concessionaris/mercat, els entorns urbans dels mercats, l'aparcament, la política promocional, el tractament dels residus que generen, la telecompra, la introducció de mitjanes superfícies de producte no fresc dins dels mercats,etc... És el moment de posar sobre la taula, en definitiva, tots aquells fenòmens que en un breu període de temps, deu o quinze anys, s'han demostrat com a bàsics si es vol fer competitius els mercats.

En el cas de Badalona, tota reflexió sobre els Mercats ha de partir, a més, de l'assumpció clara de dos classes molt diferents de mercats: els clàssics, (Maignon¬1889 i Tomer-1926) i els més recents, (Llefià-1977, La Salut-1982, Sant Roo-1987 i Pomar-Morera-1988). Uns i altres, tot i compartir molts problemes, han de ser analitzats des de punts de vista propis.

El Mercat Maignon, o la placa vella, és el més antic de la ciutat. Inaugurat I’any 1889, va néixer per donar servei a una vila que creixia cap al "baix a mar". Geogràficament, doncs, es troba absolutament integrat a una zona de casc antic, al barri del Centre, a uns 75 metres de la part central del carrer de Mar, I’eix comercial per excel·lència de la ciutat. Al seu entorn s’ha consolidat una zona comercial, que actualment té el tractament d’illa de vianants, que s’estén pels carrers Arnús, Lleó, Soledat i Pietat.

Aquesta ubicació, privilegiada en molts aspectes, genera però algunes dificultats pel mercat, sobretot lligades a temes de serveis, aparcament i neteja.

L’edifici, projectat per I’arquitecte Pere Falqués, és una nau rectangular d’una mica més de 1.000 m2, que conserva encara bona part dels elements originals: portes, finestrals, etc... Té dues entrades principals als carrers Arnús i Lleó i d’altres als carrers laterals.

Tot i comptar durant molts anys amb parades que atenien totes les activitats, l’any 1977 va inaugurar-se en un edifici proper, el Mercat del Peix, que va concentrar totes les parades d’aquest producte per possibilitar una major amplitud i una millora de les condicions higièniques. Igualment cal destacar que tot i que inicialment el mercat comptava amb 78 parades exteriors de caràcter no fix, repartides en tot el perímetre de I’edifici, això s’ha anat eliminant per tal de millorar la vialitat peatonal de la zona i actualment ja només se’n concentren una vintena a la part de la zona exterior.

Actualment I’àmbit d’influència del Mercat Maignon abasta els barris del Centre, de Dalt de la Vila i de Casagemes, sobretot i, en menor mesura, també els de Coll i Pujol i Canyado.

Les darreres inversions realitzades en aquell mercat s’han concentrat en la neteja exterior de I’edifici i la seva rehabilitació, I’acondicionament de les parades, l’eliminació d’algunes parades petites per donar major amplitud a les entrades, la millora del servei de compactadors de residus i la 1à fase de la reforma del Mercat del Peix.

El creixement de Badalona que es va produir durant el primer quart de segle, sobretot amb I’arribada d’emigrants provinents de la zona de Múrcia i d’altres parts de la península, va posar en evidència la necessitat de construir un altre mercat. El barri del Progrés, que es va convertir en I’eixample d’una ciutat que veia com les fabriques s’anaven instal·lant a I’entorn de la via del ferrocarril, va ser I'escollit per acollir-lo.

L’any 1925 va començar, doncs, a edificar-se el Mercat Torner a I’antiga plaça que duia aquest nom, entre els carrers Alfons XII, Providència, Güell i Ferrer i Torner, que va ser inaugurat I’any següent. Aviat va ser conegut com "la plaça nova".
L’edifici, típic exemple de I’"arquitectura del ferro" que triomfava en aquells anys, va ser projectat per I’arquitecte Josep Fradera i incorporava la novetat d’una cambra frigorífica subterrània d'uns 250 m2. De forma quadrada, té una porta a cadascun dels xamfrans i altres dues laterals.

El mercat es troba integrat al cor del barri del Progrés i dóna cobertura també a bona part del barri del Gorg i al barri del Raval. Aquesta zona va assumir un creixement tranquil i per tant, no s'hi donen grans concentracions edificatóries.

Al voltant del mercat s'hi ha consolidat amb els anys una de les zones comercials més potents de la ciutat després de la del Centre i de ¡'actual de Montigalá. Els carrers Alfons XII i Guifré en són els eixos. S’ha intentat, sense massa èxit, peatonalitzar I’entorn més immediat del mercat. El problema de I’aparcament només s’ha pogut resoldre, en part, amb la instauració d’una zona blava que facilita la rotació dels vehicles.

Comercialment al Mercat Torner hi trobem tot tipus d’activitats. És característica la ubicació de les parades de peix a la zona central del mercat. El mercat conserva encara un nombre elevadíssim de parades exteriors, de caràcter no fixe, que li donen un aire típic, però que alhora poden impossibilitar actuacions en el camp de la neteja, de I’ampliació d'horaris o de la peatonalització. No té ben resolt el tema del tractament de residus; actualment una caixa compactadora al mig de la via pública en fa les funcions, però la perillositat i la poca higiene que genera és evident.
Les obres que s’hi han dut a terme darrerament van en la línia de millora de tres de les portes d’entrada, remodelació de les parades de venda de peix i instal·lació de xarxa contra incendis.

Llefiá és un dels barris que més va patir el creixement desordenat de les dècades dels anys 60 i 70. Les tres zones en que es divideix el barri, Sant Joan, Sant Antoni i Sant Mori, concentren actualment més de 60.000 habitants.

L’any 1977 s’hi va inaugurar el Mercat, en un edifici de nova planta, projectat per I’arquitecte Josep M. Rovira. La necessitat d’aquest equipament s’havia anat fent patent ja que la població del barri, que creixia espectacularment, havia de fer un desplegament d’uns 3 km. per arribar al Mercat Tomer, que era el més proper fins aleshores.

L’edifici va ser concebut amb un bon nombre de serveis complementaris: cambres frigorífiques, magatzems, molls de càrrega i descàrrega, sales de reunions i aparcament. Així mateix la distribució interna es va fer seguint pautes molt encertades en quant a amplades de passadissos, dimensions de les parades, etc...També és de destacar I’existència de sis botigues exteriors que funcionen bastant al marge del que és pròpiament el mercat.

Des de fa uns anys, i amb ànim de compensar la tendència a la baixa de I’activitat, s’instal·len cada dimecres, a la zona d’aparcament del mercat, uns encants amb productes de tipus no alimentari.

L’orografia del barri de Llefiá, (pendents molt pronunciats), i la proximitat de la zona de Montigalá, són dos dels factors que repercuteixen negativament en el bon ritme d ‘activitat comercial del mercat.

Darrerament s’hi han fet actuacions de millora i impermeabilització de la coberta, que és on està situat I’aparcament, renovant també els baixants pluvials, pintat exterior i instal·lació de xarxa contra incendis.

El barri de La Salut, tot i ser un barri que va néixer a principis de segle i on s’hi va consolidar un nucli important de població, va patir a I’igual que molts altres de Badalona, I’impacte del creixement desmesurat de la segona meitat d’aquest segle.

A I’entorn del Passeig de La Salut s’havia consolidat una àrea comercial bastant important i ja des de I’any 1967 hi funcionava una instal·lació, -el "mercadillo"-, de forma provisional. Amb els anys es va veure la necessitat de regularitzar aquella situació i I’any 1982 es va poder inaugurar el nou mercat.

Instal·lat entre els carrers Brasil, Quevedo i I’avinguda del Marqués de Sant Mori, e! nou edifici, projectat pels arquitectes José Me Sostres i Daniel Gelabert, s’ha convertit en un emblema del barri per la seva singularitat. Té dues plantes, -és I’únic a Badalona d’aquestes característiques-, i una planta soterrani on s’hi ubiquen serveis, (cambres frigorífiques, magatzems.... ) i I’aparcament.

La primera planta acull només parades i la segona complementa les parades amb algun tipus de serveis inexistents a d’altres mercats: laboratori, sala d’actes i el departament de veterinària. Ambdues plantes estan connectades amb ascensors i una escala mecànica.

El mercat dóna servei al barri de La Salut i també a la part baixa del de Llefiá.

Les últimes millores realitzades al mercat han comportat obres d’impermeabilització del forjat i treballs de pintat interior.

El Mercat de Sant Roc està ubicat al cor del barri del mateix nom. Aquest barri, construït a finals dels anys 60 i depenent d’Adigsa, té una nul·la activitat comercial al marge del mercat.

L’equipament, que va ser inaugurat I’any 1987, -tot just fa deu anys-, estava destinat a superar aquesta absoluta manca d’equipaments comercials del barri i volia donar resposta a les demandes dels ciutadans dels barris de Sant Roc, però també als d ‘Artigas, El Remei i El Congrés.

L’edifici del mercat està situat entre els carrers d’Anselm Turmeda, Sant Joan Evangelista i I’avinguda del Congrés Eucarístic i és rectangular amb dues plantes. Va ser projectat pels arquitectes Josep Bonet i Cristian Cirici. El Mercat només n’ocupa la primera planta, ja que la segona acull un centre cívic i cultural municipal..

La superfície comercial és d ‘uns 1.000 m2 i la distribució de les parades i la seva forma afavoreix una bona exposició dels productes i una correcta circulació per part dels consumidors. Així mateix incorpora alguns serveis com magatzems i cambres frigorífiques, però no té ben resolt altres temes com, per exemple, la recollida de brossa.

És un mercat que tot i la seva joventut s’ha implantat amb força en el barri i que malgrat la proximitat amb una gran superfície, (Pryca de Sant Adrià de Besòs), no ha sofert tant com d’altres ¡'actual moment recessiu en les vendes.

El Mercat Municipal de Pomar-Morera és el més nou dels 6 que integren la xarxa de Mercats Municipals de Badalona. Va començar a funcionar el desembre de 1988. Malgrat estar ubicat al barri de Pomar, (entre el carrer Joan d’Àustria i I’avinguda del Primer de Maig), la seva denominació ja deixa clara la voluntat urbanística que acompanyava al projecte de mercat: aproximar dos barris que tot i ser limítrofes no tenien res en comú i que patien D’una connectivitat molt baixa al estar separats per una riera no urbanitzada. El projecte és de I'arquitecte Albert de Pablos.

Presenta dues singularitats respecte a la resta de Mercats Municipals: D’una banda, integra una mitjana superfície en règim d’autoservei i de d'altra presenta una zona exterior amb 18 locals comercials. Així mateix, la seva realització va tenir en compte una gran planta soterrani on s'hi ubiquen cambres frigorífiques, magatzems, espai pel tractament dels residus, càrrega i descàrrega, etc...

La superfície comercial és d'uns 1.400 m2.



El mercat Maignon esta format per un edifici aïllat construït al 1889, disseny del l’arquitecte Pere Falqués, de planta rectangular que consta de planta baixa i altell, a la planta baixa esta situada la sala de vendes i a l’altell els serveis i els despatxos de direcció, i pels baixos i el soterrani d’un edifici d’oficines, als baixos hi ha la sala de vendes de peix i marisc i al soterrani les cambres de fred, aquestes instal·lacions es van inaugurar a l’any 1973.

A l’any 1999 es va encarregar un estudi de viabilitat a l’empresa municipal ENGESTUR, S.A. que va marcar les directrius de la remodelació integral del mercat.

El mercat Torner esta instal·lat en un edifici singular de l’època de “l’arquitectura del ferro” construït a l’any 1926, que va estar dissenyat per Josep Fradera i Botey,  a la planta baixa te la sala de vendes i al soterrani les cambres de fred.
Les distintes actuacions per la recuperació de les façanes, van arribar fins l’any 1999 que es va encarregar a l’empresa nacional MERCASA l’estudi de viabilitat i avantprojecte de remodelació integral del mercat.

El mercat Llefià esta situat a un edifici aïllat construït a l’any 1978, pel Sr. Benito Solans i dissenyat per l’arquitecte Josep M. Rovira Gimeno, amb sala de vendes a la plata baixa, magatzems, cambres de fred i moll de carrega i descarrega a planta soterrada, a la coberta del mercat esta l’aparcament i a l’altell hi ha despatxos i sales de reunions; El edifici esta situat a una zona amb carrers de pronunciats pendents, la qual cosa  permet que les tres plantes de l’edifici estiguin a peu pla d’algú dels carrers que els envolta.

L’estudi de viabilitat realitzat per Marçal Tarragó a l’any 2002 esta en procés de negociació i execució amb l’associació de venedors del mercat.

Des de l’any 1967 al barri de La Salut funcionava una mena de mercat provisional a un passatge del carrer Pelai, l’actual passatge dels encants. A l’any 1982 els venedors del antic “mercadillo” es van traslladar a un nou edifici dissenyat pels arquitectes José M. Sostres i Daniel Gelabert .

L’edifici que ocupa una illa triangular formada pels carrers Brasil, Quevedo i Marques de Sant Mori, té tres plantes, soterrani, planta general i planta pis, a la planta soterrani hi ha els magatzems les cambres de fred els moll de carrega i descarrega i l’aparcament , a la planta general es dedica exclusivament a sala de vendes i a la planta pis hi ha sala de vendes, serveis, despatxos i sala de reunions, la comunicació entre plantes es realitza mitjançant ascensor i escala interior, entre la plantes general i pis es reforça amb una escala mecànica, els accessos al mercat son des de l’aparcament, per l’entrada principal i la sortida auxiliar a la planta general i mitjançant una rampa a la planta pis.

La falta de comercialitat de la planta pis, fa que a l’any 2000 l’ajuntament encarregui un estudi de viabilitat i avantprojecte de remodelació d’usos del mercat a l’empresa Line Staf.   

A l’any 1985, l’Ajuntament va aprovar el projecte per construir un mercat al barri de Sant Roc, es va encarrega a l’empresa MERCASA i van dirigir les obres els arquitectes Pep Bonet i Cristian Cirici, a l’any 1987 es va inaugurar el mercat en un edifici rectangular de dues plantes, planta baixa i pis, a la planta baixa esta situat el mercat amb tots els serveis, sala de vendes, cambres, magatzems etc. i a planta pis hi ha el centre cívic, oficines del districte i una biblioteca.
S’està estudiant, per par de l’associació de venedors, la possibilitat d’instal·lar aire condicionat al mercat.

La Societat Municipal ENGESTUR, S.A. va ser l’encarregada de construir el mercat dissenyat per l’arquitecte Albert de Pablos al solar situat a la riera que separa els barris de Pomar i Morera.
El edifici que compta amb dos plantes, té la sala de vendes a la planta baixa que comparteix amb locals comercials i un autoservei, al soterrani hi estan els serveis del mercat, cambres, magatzems, moll de carrega i descarrega, aparcament pels venedors etc. el desnivell del terreny, fa que l’aparcament exterior per a clients estigui situant  respecte a les entrades del mercat a l’altura d’un primer pis.